966715481 - Plaza del León, nº 2 - 03177 Daya Vieja info.dayavieja@dayavieja.es

Història

Els orígens de Daya Vieja són molt remots, mostra d’això són les restes funeraris d’origen grecollatí que van ser trobats recentment a tocar de la localitat. No obstant això la documentació que fins ara coneixem sobre el nostre poble ens remunta fins a l’època de la dominació àrab on Daya Vieja era una Alqueria morisca de certa importància.

Després de la conquesta del Regne de Múrcia i amb ell la de la Vega Baixa del Segura duta a terme per D. Alfonso X de Castella amb l’auxili del seu gendre Jaume I d’Aragó, la Daya, considerada com la millor alqueria va ser donada a l’ noble castellà Fernán Pérez de Guzmán.

Després dels litigis ocasionats per la no validesa que els castellans van donar a un tractat de febrer de 1296, Jaume II, tornant a fer seves aquestes terres va donar la preuada alqueria al seu conseller Guillem de Dufort segons acredita un document escrit pel mateix Rei i datat a Guardamar el 26 d’abril de 1296 en el qual mana obediència per a tots els habitants de la Daya al seu nou senyor:

‘Ens enim per presens instrumentum, quod vicem Epistolae haver volumus, in hac part mandamus univuersis hominibus habitantibus et habitaturis in predicto boig La Daya, et hereditamento predicto, quod ús pro domino suo habeant et teneant at vobis pareant et obedientiant in òmnibus tanquam domini eorundem … ‘.

Cal assenyalar que el terme de la llavors anomenada ‘la Daya’ abastava una extensió de terreny molt més gran, fins i tot limitant amb la costa.

Alguns vestigis arquitectònics com l’aljub de grans dimensions datat a la Baixa Edat Mitjana que existia en el centre del municipi eren prova d’aquest passat. Malauradament en els nostres dies es troben tots derruïts.

En 1353 era Jaume Masquefa l’amo de la Dacha qui l’havia comprat a Pere Maça, qui la tenia per heretat del seu pare Gonzalo García. Cinc anys després La Daya va ser saquejada causa de les interminables conteses entre Castella i Aragó.

Al segle XV La Daya estava formada per un casalot fortificat, residència del Senyor, un llogaret cristiana de 12 famílies, a part algunes vídues, gent gran i gent mossa amb casa pròpia, i una aljama mudèjar. També existia una petita església parroquial, patronat del Senyor.

Sobre mitjans d’aquest segle, va entrar a la comarca des de terres murcianes, Pedro Vélez de Guevara al capdavant de nodrida mesnada. En el curs de la cavalcada, esquilmó el domini de la Daya. Es va dur un quantiós botí i els moros de l’Aljama, a qui el castellà desitjava utilitzar com a cultivadors en les seves possessions.

Al 1546 La Daya era possessió de Mossèn Luys Masquefa. Els nomenats mossen no pertanyien a la noblesa, ja que procedien de la classe de generosos, però l’ésser senyor de vassalls era via segura d’ascens nobiliari.

En 1590 el cronista Escolano afirma que La Daya era un poble de cristians vells (cosa molt important per a l’època) i llavors tenia per senyor al senyor Salvador Boyl.

Al segle XVII amb l’expulsió dels moriscs La Daya queda gairebé despoblada i l’epidèmia de la pesta que hi va haver a 1648 van assolar la població.

L’any 1791 els amos de Daya Nova i Daya Vella, llocs de comú acord, van decidir segregar-se de la Ciutat d’Oriola i formar un sol municipi amb el sol nom de les Dayas. Vuitanta anys més tard, el llavors amo de Daya Vella, D. Juan Nepomuceno Mariano Roca de Togores i Escorcia, Comte de Pinohermoso, reunint tots els requisits que el fur alfonsí li exigia, va decidir formar en terme el seu propi municipi, que tot seguit es va dur a terme.

L’any 1855, regnant a Espanya la seva Majestat la Reina Isabel II, li va concedir el títol de Comte de Pinohermoso, a l’Excm. Sr. Don Joan Nepomuceno Roca de Togores i Escorcia, per ser el major contribuent de la província d’Albacete i Alacant, tercer de Múrcia i tretzè de la Nació.

Per aquest motiu, el Sr. Comte va donar les ordres oportunes perquè un dels millors Arquitectes de la ciutat d’Oriola, fes el pla i comencés a construir-se el nou poble de Daya Vella que a causa del terratrèmol de 1829 havia quedat gairebé completament destruït. Van començar les obres el dia 4 d’abril de 1855 i van acabar el dia 2 d’octubre de 1857, en total van ser 2 anys i mig de construcció.

El dia 12 d’octubre de 1857, festivitat del dia de la hispanitat, va ser beneït i inaugurat el nou poble de Daya Vella, pel Sr. Bisbe d’Oriola amb l’assistència de les autoritats dels pobles veïns.

El 23 de gener de 1871, regnant a Espanya la seva MD Amadeu I de Savoia, sent governador civil D. Manuel González Llana, se li declara com a municipi amb el núm 134 de la província d’Alacant, sent el seu primer Alcalde D. Francisco Ortuño Múrcia , jutge Municipal D. Damián Gómez Martínez, secretari D. Antonio Sánchez González i Guàrdia Municipal D. Tomás Martínez Blanco.

Fins fa uns pocs anys encara es conservava l’antic palau del comte i la capella adjacent a aquest, però per desgràcia es troben derruïts en l’actualitat.

Només la columna coronada per un lleó que sosté l’efígie de l’escut heràldic d’aquest il·lustre cognom és testimoni d’aquest gloriós passat.El 18 de Desembre de 1.928 compareixen a Madrid davant el Notari D. Alejandro Azcurun i Moreno, d’una part com a compradors els germans D. José García Palmer i D. Monserrate García Castell, tots dos industrials i veïns de Múrcia i d’una altra part com a venedor Manuel Pérez Seohane i Roca de Togores, Advocat i veí d’aquesta capital, a fi d’atorgar la corresponent escriptura de compravenda de la finca heretament de Daya Vieja.

Llocs ja per endavant d’acord en totes les condicions, l’esmentada finca va quedar fixada en el preu de 1.500.000 pessetes.

Els compradors van desemborsar en el moment de signar l’escriptura la quantitat de 3.500 ptes., Al pagament de la parcel·la de Sant Fulgenci i altres 269.500 Pts. A compte de Daya Vieja, la quantitat restant de 1.200.000 pessetes es van fraccionar en vuit pagaments , d’ells un de 200.000 Pts. venç el dia 15 d’Abril de 1.929 en igual data, els anys, fins l’any 1.935, la quantitat pendent d’amortització redituaba el 6% anual.

Es va estipular igualment que la manca de pagament en la data convinguda o dels interessos en el moment oportú, donava dret el venedor a tenir per vençuts tots els altres terminis i reclamar tot el que se li devia.

Animats pel coneixement d’aquests fets històrics s’ha despertat en tots els habitants de Daya Vieja un gran interès per conèixer més sobre aquest passat sorprenentment tan gloriós, de manera que s’està intentat, per part de diversos estudiosos de la localitat, accedir a les fonts històriques per documentar el més objectivament possible sobre el nostre passat.

Aumentar tamaño
Contraste
Share This